Accueil > AMAZIGHITE > Tannant uselmed n Tmaziɣt – STAGE DE FORMATION DE LANGUE AMAZIGHE
Tannant uselmed n Tmaziɣt – STAGE DE FORMATION DE LANGUE AMAZIGHE
jeudi 21 février 2013
Ilmend n wass agraɣlan n tutlayt tayemmat –tayawalt (21 Furar)
(à l‘occasion de la journée international de la langue maternelle -21 Fev)
ilmend umulli wis-24 n tmettant ubabat-nneɣ ayiman “ Dda Lmulud At Mɛemmer“
(à l‘occasion du 24ème anniversaire de la mort de notre père spirituel « Mouloud Mammeri »).
Dda Lmulud At Mɛemmer 28 Duǧamber 1917/ 25 Furar 1989.
Mouloud Mammeri (1917 – 1989)
Tiddukla tadelsant Numidya n Wehran
ad tessudes
“ass uselmed n Tmaziɣt”
neɣ tannant
“Tamaziɣt d tutlayt
timezgit”,
ara d-yilin ass n Sem (lǧemɛa)
22 Furar 2O13 ;
seg 9, 30 n tnezzakt alamma d 17, 00.
L’association culturelle Numidya d’Oran
organise un
stage de formation
de langue Amazighe
Le vendredi
22 février 2013
“Tecfam-d i Tmaziɣt-nni, mi ggullen deg-s ur tt-neɣri
Nekker nenǧer-as-d iswi, aql-aɣ a d-nuɣal”
Yidir
D tajmilt i umusnaw-nneɣ ameqqran “Kamal Uẓerrad”
(en hommage a notre grand professeur “ Kamal Nait Zerrad”).
Kamal d iseɣ n Tmaziɣt akk d Imaziɣen deg Wehran.
Kamal mačči kan d aselmad-nneɣ, maca, d ameddakel-nneɣ, d imwelleh-nneɣ, d amnir-nneɣ…
Kamal est la fierté de la cause Amazighe à Oran.
Notre frère et ami Kamal Nait Zerrad est :- Professeur des Universités (langue et linguistique berbères) à l’Inalco, Paris.
- Docteur en micro-optoélectronique.
- Ingénieur en télécommunication)…
« Tudert i Tmaziɣt, d kunwi i d lakul ideg tt-neɣra »
Imaziɣen Imula.
Ahil n tannant
(programme) :
9,30 ar 17,00.
“Tannant uselmed n Tmaziɣt ”
sɣur : Ǧamal BENƐUF.
17,00 ar 17,30.
Tafilt tagnennayt
table ronde - (tanagiwin)
sɣur : Yunes GRAYIN d dda Ɛebdella ḤAMAN ...
17, 30 ar 17, 50.
Ayninaw – monologue
« Babur ɣreq »
n Sliman Benɛisa,
asuqel d wurar
sɣur : Ɛ/Ḥamid BAḤFIR.
Tikci ugerdas n yiseɣ
“Kamal Uẓerrad”
i tin neɣ win ara d-yufraren si tannant-agi
“ Dda Lmulud yerẓa asalu, nekkni deg webrid-is nteddu”.
Ansuf yes-wen(kent) ɣer usideg n tiddukla n Numidya :
5, aɣlad Ɛemrani Ɛli- Wehran.
Akli aweqqas
- d tajmilt i umeddakel-nneɣ Kamal Uẓerrad-
Sɣur umedyaz ameqqran : Sɛid At Mɛemmer, Lalman.
Kamal di Frankfurt am-main (Lalman) asmi yesselmad dinna Tamaziɣt.
Ger inelmaden-agi :
Sɛid At Mɛemmer yakk d Dda Akli Qbayli.
Sell i inagan la qqaren, yiwen ur yezzeγzeγ ur yenγi.
Tekfa tidet s imγaren, iγiγden nnan ur nerγi.
Kker a d-tzedmeḍ isγaren, ḥamu deg wul ma d-yemγi !
Yettγaḍ usirem iεeǧǧren, yeẓẓlen deg irebbi uwezγi.
Asirem yessen amḍiq-is, γas γur-s werǧin yewwiḍ.
I tiṭṭ γef wacu tetterqiqis ? Ay abujad kečč teẓriḍ.
Lemmer si zik ur neṭṭis, ur nγumm s trakna usemmiḍ.
Ur d-yettili uqelleb n yidis, a s-tent-nesseεreq i yiḍ.
Yessen-aγ yiḍ yufa-yaγ-d ixef, yettnejbad deg-s nettbeεnunuz.
Nebra i tεessast n yilef, awi-d kan ur daγ-yettruẓ.
Nγil deg tferka ayla-s a t-yaf, nekkni aḍu-s ur d aγ-yetthuzz.
Ziγ akken ur d aγ-yettaṭṭaf, ilaq ad neddem adebbuz.
Amennuγ nekkni ur t-nḥemmel, ttun-t ula d imγaren-nneγ.
Igenni ula i d as-nmel, yeldi-d tiwwura-s γur-neγ.
Assen i d-tluleḍ a Kamal, targit di Fransa i γ-d-teffeγ.
Γas temẓi-k di Wihran i tkemmel, yes-k i ldint wallen-nneγ.
Aḍar yiwen ur aγ-t-iqerreḍ, imi i tira yuli llsas.
Seg wallaγ tura ammus yefreḍ, terra-t tmaziγt d afessas.
A win yenwan a t-tafeḍ, yura i warrac i tullas.
A mass Kamal Uzerrad, terriḍ- aγ yal iḍ am wass.
S tafat-ik a mass nettwali
Σeẓrayen yendi iweryan, yessa i yal amḍiq ḥenṭeḍ.
Ladγa nekcem εemrayen, s ajeǧǧiḍ-is akk nenṭeḍ.
Medden deg yiman-nsen εyan, kerhen ad asen-tessiwleḍ.
Kečč turiḍ-aγ-d aweryan n izarismen d-tessufγeḍ.
Tunṭict-ik amek a tt-nettu ?
S tmaziγt i turiḍ ussan, taswast, uṭṭunen, agguren.
Aseggas, awines, agimilan, amdan di tmetti war uguren.
S amulli n Masin ur nessen, lγaci s tujjma i nnubegten.
S axxam-ik γer tgebta a d-asen, γer webrid iḥeddaden.
A s-nderrez i Maziγ-ik
Tiziri teḍfer-d tizwar, Azza yerna-d deffir Wezwaw.
Adlis-ik ccan-is meqqer, seg tezwart γer wedriraw.
Semmus d mraw di Ǧember , agim tẓa n timaḍ tam d semmusan.
Tunṭict n wassen ur teffer, tlul-d tafat n wussan.
D amulli-k a mass Uzerrad.
Tikta ɣur-k lamči d yiwet, ulac tamnaṭ ur tnudaḍ.
Am umawal n timmarewt, idlisen-ik ma ten-id-tadreḍ.
Wa yeẓẓa wa yesserwet, kečč tettnadiḍ tettafeḍ.
Akud yettγurrun ur k-yewwet, Yakuc a k-yeǧǧ ad teddreḍ.
Nessaram-ak teγzi n tudert.
Sɛid At Mɛemmer
ƔAS YEMMUT ASS-A I D-ILUL
Tabrat yuran s ufus n dda Lmulud At Mɛemmer i umeddakel-ines dda Ɛebdella Ḥaman.
Asefru-ya** yettwaɣra-d ass n tenṭelt (temṭelt) n Dda Lmulud At Mɛemmer, fell-as tamella n Yakuc (rreḥma n Rebbi), di taddart “ Tawrirt n Mimun” mi t-ddmen s aẓekka.
Sɣur Ɛebdella Ḥaman* (Wehran)
Amzun d iṭij i d-yecreq
S tidet d lḥeqq
Iḍall-d usigna iɣumm-it
Ata wul fell-as yeḥreq
Tasa tceqqeq
Aṭas i teḥzen terwiḥt
Dda Lmulud yid-neɣ yefreq
Nedɛa-k a lxaleq
Ɣer lǧennet n ddwam awi-t.
U ad ɛezziɣ At Mɛemmer
D tmurt n Lezzayer
Di mmi-s itri ixesfen
Asmi yella yedder
Yeflali inewwer
D lqedra i t-id-yessafen
Rebbi deg-s a ɣ-d-yazen ṣṣber
Ad yifrir ḍḍer
Si leǧruḥ yessenzafen.
U ad ɛezziɣ iman-iw
Ɣas ru ay iẓri-w
Ma tjerḥeḍ ɣur-k lḥeqq
D lemɣiḍat ɣef weḥbib-iw
Arfiq n temẓi-w
Si ddunit yid-neɣ yefreq
Wali-t s rreḥma a bab-iw
Tṣebbreḍ ul-iw
Ssexsi ajajiḥ la ireqq.
I kunwi ay arraw-is
Refdet leqlam-is
Ddut d webrid yeṭṭef
Tuɣem-d aẓar si laṣel-is
D tmusni n yiles-is
Sselfet i wul ma yendef
Deg-wen ad nẓer lexyal-is
Tebɛet abrid-is
I ɣ-yenǧer akken yessulef.
Yewwet-aɣ lmus n lqeḍra
Ayen yeḍran yeḍra
Lkas n lajel yeččur
Lemmer imeṭṭi d i d-yettarra
D useggem isefra
Yalfi i t-neǧǧa d amuddur
Yewweḍ lajel i d a s-yura
Di yal timura
Leḥzen fell-as yettimɣur.
Ɣas yemmut ass-a i d-ilul
Amḍiq-is deg wul
Yeččur-it wayen d-yeǧǧa
Yura-d ɣef lumma s lmul
D tidet ma neggull
Yessewjed-aɣ-d ayen nurǧa
S tira-s fsin cckul
S wekti d lmeɛqul
Tuli tmurt di ddaraǧa.
Ma iɣab ɣef tiṭ yuɣal-d
Ass-agi ilul-d
D ajdid qbel ad yenṭel
Si lemtul-is yeǧǧa-yaɣ-d
Di Lezzayer banen-d
Yis-sen amḍiq-is yergel
Seg-sen ṭṭya-s tecreq-d
Tafat-is qbel ad yenṭel.
Ma iruḥ yeǧǧa-d irgazen
At wekti yewzen
A t-id-xelfen deffir-s
Deg webrid-is ad ssuɣlen
Asalu a t-gezmen
I Umaziɣ ibedd yisem-ines
Tiddukla yis-s i nnunten
Merra d atmaten
Ɣef yiwen uẓar Lezzayer i tres.
Irgazen deffir wiyaḍ
Tasuta i d-trebbaḍ
D aẓar n tidet iṣeḥḥan
Tekki a gma tettheddneḍ
D udem uxellaq i twalaḍ
Anef i ddunit m wurfan
Lbaḍna iɣef tnudaḍ
Ass-agi asawaḍ
Yezreɛ-it di mkull amkan.
Ɣur-neɣ isem-ik d amuddur
Ad idum ttfakur
Alamma tefna ddunit
S lqerḥ-ik ul d ameḍrur
Tasa tettquddur
Akka lbeḍna n txelqit
Aql-aɣ deg wexxam n leɣrur
Nusa-d kan ad nẓur
Ɣur Rebbi ad tuɣal terwiḥt.
Ɣas yettwanṭel deg wakal
Isem-ines yuklal
Ad idum deg wulawen
Almud yeflalin am uzal
S ttbut n wawal
D lqedra-s i t-yessawḍen
Ɣas ma yewwi-k lmijal
Iwehha aderɣel
Kkes-as calwaw i s-yennḍen.
Yeddem asafu n tafat
Lɣaci akk walan-t
Yis-s a s-yezzuzef ṭṭlam
Lmeqsud yebɣa yura-t
Di lektub yeǧǧa-t
D rray ibedd s lewqam
Lḥeqq si lbaṭel yefra-t
S wawal yessefra-t
Yelsa ccbaḥa di leqlam.
Wwin-d ttaj At Mɛemmer
Ɣef uqerru yecher
Yefka-d ṭṭya am yiṭij
Yerna-d lḥerma i Lezzayer
Nnur-is akter
Tafat-is la d-tettfeǧǧiǧ
D abrid i tegmat yenǧer
S wezref yeḍher
Yessaɣ tafat seg yirrij.
D Aɛraben neɣ d Leqbayel
Uɣalen d lemtel
I gma-tsen Mulud Mɛemmri
Arraw n Lmeɣreb irkell
Tamazɣa teddukel
D imeṭṭi yuddam yeẓri
Deg wakal aẓekka-s yergel
Di tegna yenṭel
Yuli rruḥ-is s igenni.
Nefka-yak leɛhud n Rebbi
Ar abrid-nni
I tneǧreḍ iɣer ad nuɣal
A t-naɣ di ddunit-agi
S tegmat d tdukli
Alamma nessumet akal
Ad ndum deg ucabak-agi
Inigi d Rebbi
Alamma d ass n lmijal.
A k-in-ssawaḍen rreḥma
Seg yimawen n lumma
Sɣur watma-k d imelyunen
A k-yerḥem Rebbi a gma
A mmi-s n yemma
Tamaziɣt i ɣ-yessuṭḍen
Rruḥ-ik di lǧennet qsada
Ad yili dinna
Lmalayek yis-k ad ferḥent.
A lxaleq a bab n lqedra
Kkes-aɣ ḍḍrura
A win ur terbi yemma-s
Nedɛa-k-in s lanbiya
D bab n ccafuɛa
D kra i iɛebden iḍ d wass
Eg-as amḍiq ger ṣṣuḥaba
Yakk d lawliya
D rreḥma-k ad tdum fell-as.
Imawalen n Tmaziɣt
Amezruy n tnaṣlit
Fell-ak ass-agi rrundan
Ilugan akk d tseftit
Tussunt tadlist
_ Yekkaw leqlam i ten-yuran
Yemlal weɣref di Tewrirt
Imeṭṭi yessudem-it
Ɣef umedyaz ameqqran
S rreḥma-k a Rebbi del-it
S idis n nnbi lɛedlan
**Yura-t deg yinig-ines di tmacint (si Wehran ɣer Dzayer), imi iteddu ad yeḥḍer tanṭelt n Dda Lmulud.
*Dda Ɛebdella Ḥaman d amedyaz, d amaru, d ameɣnas n Tmaziɣt seg iseggasen n 1950.
Yiwen seg isaragen i tga Numidya di Wehran.
Dda Ɛebdella, Yunes Ɛedli, Sseɛd Ẓamuc d umeddakel-nneɣ Dr Amin Zawi (aneggaru-ya yella netta akk d dda Lmulud di temlilit taneggarut ideg yekki di Weǧda- Merruk .
Arraz “Lmulud At Mɛemmer” i s-d-yeḍren i Numidya ilmend imuhal-ines ɣef Tmaziɣt.
Kra seg inelmaden n Kamal n At Ẓerrad deg useggas 1989.
Ǧamal.B, Sseɛd Ẓamuc, Ḥabib-llah Menṣuri d Mebruk At Ḥami di terzeft ɣer Ugezdu n tutlayt d yedles Amaziɣ Tizi-Wezzu, Duǧamber 1990.
G.M :
Tiddukla Numidya ur d as-d-tettunefk ara tideggi (l’agrément) i tallit useggas d 12 wussan*, ilmend uselmed n Tmaziɣt i yersen deg isentiyen-ines.
Seg 18/09/1990 alammi d ass 01/10/1991.
Je tiens juste à vous préciser qu’il a fallu attendre une année et 12 jours*, et entreprendre démarches sur démarches, jusqu’à nous rendre au ministère de l’Intérieur, pour arracher l’agrément, tout cela à cause de cette expression qui figurait dans les statuts de l’association : « L’enseignement de Tamazight ».
Du 18/09/1990 au 01/10/1991.